Manu delgado
Periodista sevillà especialitzat en videojocs independents. És coautor del llibre ‘Revolució Indie: La subversió cultural del videojoc’ (Herois de Paper) i durant cinc anys ha dirigit el mitjà Equilateral.es, una revista digital sobre jocs indies. Actualment, treballa com a redactor i creador de contingut a Vandal després d’haver col·laborat amb altres mitjans del sector (com VidaExtra o Zonared), així com en estudis de desenvolupament de videojocs com a responsable de comunicació i premsa.
Ponència convidada: Què és un videojoc indie? Breu repàs contextual d’una etiqueta complicada
No és fàcil destriar què és un videojoc indie i què no, de vegades tampoc no és necessari. Tot i això, conèixer els secrets contextuals d’aquesta etiqueta és veritablement útil per tenir més consciència dels interessos que hi ha després de la seva utilització. Poder traçar línies de relació que contextualitzin aquest terme amb la seva mateixa història i amb la del propi medi, amb els espais que ha anat ocupant al llarg dels anys, es torna una tasca necessària per comprendre on és i cap a on va la creació independent d’obres interactives.
Eulàlia Febrer
Eulàlia Febrer Coll és doctora en Popular Music per la Cardiff University i Màster en Música com a art interdisciplinari per la Universitat de Barcelona. Actualment, és docent a la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR), on coordina el Màster en Musicologia, i col·laboradora al Centre de la Imatge i Tecnología Multimèdia. Eulàlia és cofundadora de diversos grups de recerca com FOR MUSIC (UNIR) o el Grup de Recerca Musicològica de Menorca (Institut Menorquí d’Estudis) i directora de Projecte a Electronic Dojo SL, empresa dedicada a la formació a través dels videojocs. La seva principal línea de recerca se situa entorn del rol de la música dins els esports electrònics, així com entorn les aplicacions pedagògiques dels videojocs en diversos nivells educatius.
Ponència convidada: Música als videojocs indie: Quins elements influeixen en la seva composició?
La composició musical i sonora per a qualsevol videojoc està lligada a factors que s’articulen, en gran manera, segons els recursos disponibles i el funcionament de la mateixa indústria musical. Això fa que les desenvolupadores independents sovint hagin d’aproximar-se a la producció musical a partir d’idees innovadores o experimentals, que impliquen una despesa econòmica, tecnològica i humana reduïda —el que no implica que quedin enrere en la seva qualitat o impacte social. Aquesta xerrada consta de dues parts: una primera en la qual s’assenyalaran els principals elements darrere la composició de la banda sonora d’un videojoc i es tractaran aspectes referents a la influència de la indústria musical sobre la producció de cada títol; i una segona en què es presentaran breument tres estudis de cas amb diferents aproximacions a la musicalització dels seus títols: Limbo (2010), Amnesia (2010) i Journey (2012).